Deporte Balear

El passat dissabte a les 20 horas es jugà al Poliesportiu de Sant Ferran de Palma el partit entre l´Escorpí Palma i el C.V. Sóller, amb molta presència de seguidors sollerics que animaren i gaudiren del joc solleric a Ciutat.

El conjunt solleric es va apuntar una còmoda victoria a Ciutat, gràcies a la seva serietat en el joc que no va deixar que el seu adversari pogués apuntar-se punts fàcils i sempre va mantenir un avantatge en el marcador que va fer que el nostre equip pogués jugar amb tranquilitat.

Quant un equip sap al que juga tot és més fàcil, ja que des d´un principi el conjunt solleric va sortir a per el partit i des d´una bona feina de las col-locadores fins a la feina sorda de les demés jugadores, que de mica en mica, amb la feina de totes, va fer que les diferències en el marcador s´ampliessin, i poder arribar al final de cada set amb tranquilitat.

Hem de comentar que el nostre equip no va estar tant brillant con la setmana passada, contra el Montession, pero si que va deixar una bona itmage com a equip, que li permet que vagin agafant confiança en el seu joc i que les jugadores vagin cresquent com a jugadores.

El nostre equip tornarà a jugar el proper dissabte enfront l´Algaida al Pavelló Es Puig

DERROTA DE LES SENIOR DAVANT UN GRAN PORRERES

Pel CVS jugaren : Sara, Keiko, Barbara, Aina, Mar, Rebeca i Marga.

VICTÃ’RIA CONTRA PRONÃ’STIC (editat de nou)

Jugaren: Marina Heine, Mireia Xumet, Antònia Tovar, Lídia Bestard, Nena Ramon i Paula Fuster

Al segon set les alaroneres sortiren amb molta força disposades a distanciar-se el més aviat possible i sentenciar el set. Davant la constància visitant, les solleriques es veren superades i baixaren els braços massa prest, entregant tot el joc a l’Alaró. Poca lluita i poca confiança.

Al tercer set tornaren els fantasmes. Així com anaven avançant en el joc, anaven perdent autoconfiança que provocava a la vegada que es fessin més errors. Era com el peix que es menja la coa. S’entrà en una mala dinàmica de molts d’errors en totes les posicions (servei, remat, defensa, col·locacions). I el pitjor de tot, males cares, pocs ànims i ningú que volgués agafar responsabilitats. Una actitud pèssima per part d’alguna jugadora que pareixia que estava allà per fer qualsevol altra cosa menys divertir-se i ésser bona companya en aquests difícils moments on la resta la necessitava més que mai. Molta feina queda als entrenadors en aquest aspecte tan important com és el mental en certes jugadores.

Davant aquesta mostra de mal joc i pitjor actitud i concentració, les alaroneres no tengueren molts de problemes per avancar-se en el lluminós 1-2.

Però per sorpresa de tots els presents, al quart set es girà la truita i tornà el bon joc a les files solleriques. Tot el que no havia sortit al tercer joc s’intentà corregir des de la banqueta i es demanà, a més de més il·lusió i intensitat a les jugadores, millorar uns quants gestes tècnics i tàctics. Tot canvià i les solleriques compliren a la perfecció. Tot i tenir a na Lídia amb el seu particular «joc», la resta estigueren perfectes. A darrera la defensa estigué molt més atenta i activa, les atacants foren més agressives, els serveis anaren dirigits i no hi hagué errors, sobretot en els frees. Elles saben que és així com s’ha de jugar i que millorant el nostre joc no cal estar pendents del marcador perquè així s’acaba guanyant. S’aconseguí un parcial de 12-1 i amb els entrenadors sense deixar que hi hagués cap tipus de relaxació a l’equip, la victòria no es podia escapar. Fou el set on es va veure el millor joc de les locals i que les permeté igualar el partit.

Arribats al set definitiu ja no valien les excuses ni les males cares. S’havia fet el més difícil, remuntar el marcador dues vegades i ara s’havia de culminar oferint cada una d’elles el seu millor joc i el seu darrer esforç. Sense haver pogut realitzar cap canvi i després de dues hores de joc, l’equip estava molt «tocat», sobretot na Paula que sofria una contractura a la cama esquerra que la tenia coixa i gairebé no la deixava ni caminar. Però aquest equip és un equip guanyador que com a tal es creix davant les adversitats i es quan més s’entrega. No s’havia fet tant d’esforç per ara baixar els braços i entregar el partit (que és el més fàcil en aquestes situacions i en equips d’aquestes edats). Cap d’elles va baixar el cap i totes juntes s’arengaren per anar a per al partit.

Fou un final d’infart. Tornà na Lídia a jugar per a l’equip i no faltaren els grans remats, les defenses, els bons serveis, els bloquejos i finalment…..LA VICTÃ’RIA!