At. Montuiri. Entrevista a Guillermo Munar

20 julio 2017 | Por Rafel Gelabert | Categoria: Entrevistas, Fútbol
Guillermo Munar

Guillermo Munar

Nació el 17 de enero de 1976 en Montuïri. Actualmente es maestro licenciado y dispone del nivel 3 de entrenador. Se formó en las categorías inferiores del C.E. Montuïri y al primer equipo, disputó una quincena de temporadas como jugador.
Hasta el pasado mes de junio ha sido el primer entrenador del Athletic Montuïri.

Que es primero que te vino a la mente cuando te propusieron entrenar al Athletic? Cuando era un proyecto recién creado.
Pensé que era un reto muy interesante y que hemos daban la oportunidad de hacer de entrenador en mi pueblo. Mucha ilusión y muchas ganas de aportar mi grano de arena al nuevo proyecto. Mi pensamiento era que el equipo, el Athletic, hemos venía como anillo al dedo. Sin ser arrogante pensaba que no podía haber otro entrenador mejor que yo para dirigir e iniciar la aventura.
¿Por qué aceptó dirigir el At. Montuïri?
Había muchos motivos. Primero, porque era un equipo de Montuïri, nuevo e iniciado de cero. Como primer entrenador yo también empezaba de cero. Segundo, el hecho de ser un proyecto de carácter social, para hacer pueblo, también era estimulante. Finalmente, la gente que encontré, Miquel Tous, Pep Tugores, Miquel Miralles que eran los que daban la cara al principio y todos los jóvenes de atrás transmitían una ilusión loca por la idea.

 Qué sentiste el 1º año cuando fuiste el único en ganar al campeón (Son Verí)? Ha sido el mejor momento de los 3 años?
El Son Verí era un súper equipo, sus números asustaban. Más de cien puntos, más de 100 goles a favor, ningún partido perdido, jugadores con mucha clase, desplegando un fútbol de ataque y un trato de balón exquisito. Era uno de los últimos partidos de la liga y nosotros luchábamos por el ascenso. A nivel táctico y mental preparamos el partido a conciencia. Cómo y dónde presionar, como atacar, estrategia, etc. También pudimos ver un vídeo de motivación a propuesta de un jugador de la plantilla. En definitiva, ganar aquel partido fue espectacular. Por el rival, para confirmar el ascenso, porque «Se Curva» estaba lleno como nunca había estado y por el sentimiento de que el proyecto Athletic había triunfado.

 Tomeu Fullana ha estado a tu lado durante todo este tiempo, que nos puedes decir de él?
Tomeu tiene un liderazgo innato. Dentro del fútbol o fuera de él será un gran dirigente. Creo que no hubiera podido tener un colaborador mejor que él. Durante estos tres años me ha ayudado mucho y aportado muchas cosas. Un segundo entrenador te ha de aportar otros puntos de vista y te ha de crear dudas para poder decidir mejor. A nivel personal hemos creado una gran amistad.
Encuentras que el Athletic es un equipo como cualquiera de la regional mallorquina?
Es un club único en la regional y dentro cualquier categoría. El Pina en sus inicios tenía un cierto parecido. Equipos de pueblo con plantilla de jugadores 100% locales no encontraremos ninguna.

 Cómo valorarías estos 3 años vividos como entrenador?
La valoración que hago de estos tres años es muy buena. En el ámbito competitivo cada año nos hemos superado. El primer año alcanzamos la tercera posición en la liga y ascenso, la segunda temporada acabaremos en la posición novena de la nueva categoría y esta última hemos acabado sextos. Como en todas las relaciones hay momentos de mucho placer y satisfacción y momentos de sufrimiento y delicados. Podría decir que el Athletic me ha hecho sentir vivo. Me he emocionado de alegría, he llorado de tristeza, he disfrutado como nunca … En definitiva he vivido tres años intensos.

 ¿Por qué has decidido dejar de entrenar el equipo de Montuïri?
No sería honrado con yo mismo ni con el Club si hubiera decidido seguir. En Llorenç Miralles, presidente actual, apostaba porque continuara. Tirar del carro desgasta y las fuerzas cada año van disminuyendo un poco y creo que el equipo necesita un entrenador lleno de energía. Además, tres años prácticamente con los mismos jugadores a nivel de relación son muchísimos.

 Que encuentras que en Montuïri haya desaparecido de una manera tan pobre un equipo con más de 70 años de historia? en el que tu  jugaste muchos años en 3ª división.
La verdad es que siente nostalgia del equipo en el que prácticamente siempre jugué. Diez de fútbol base y catorce o quince al primer equipo. Creo que el comienzo de su desaparición comenzó cuando el fútbol base, por circunstancias que todos conocemos, no se pudo mantener. Cuando yo era niño había sentimiento de club y la ilusión era llegar al primer equipo. Este referente se perdió.
El año que se encontraban los dos equipos del pueblo había rivalidad?
A nivel futbolístico seguro que no, nosotros competíamos a 3ª regional y el C.E Montuïri a 3ª división. Nada que ver. A nivel institucional, tal vez, por ser el club importante del pueblo y disfrutar de las mismas condiciones.

 ¿Cuál es tu referente futbolístico?
No te sabría decir un nombre concreto. Me gusta el fútbol en general. Como entrenador, el Barça de Pep Guardiola por la innovación que supuso su idea de juego.

Deseas mandar algun mensaje al nuevo entrenador atlético?
Creo que no hace falta. Con la ilusión, motivación, y ganas de entrenar que tiene le irá Benissa.

Para terminar te gustaría añadir algo más?

Dar las gracias al Athletic Club Montuïri por el trato recibido durante estos tres años en los que me he sentido muy querido. Y también felicitarte a ti, Miguel, por la difusión de la información atlética y por la labor que llevas a cabo.

 

Miquel Mayol

 


Va néixer el 17 de gener de 1976 a Montuïri. Actualment és mestre llicenciat i disposa del nivell 3 d’entrenador. Es fa formar a les categories inferiors del C.E. Montuïri i al primer equip hi disputà una quinzena de temporades com a jugador.
Fins al passat mes de juny ha estat el primer entrenador de l’Athletic Montuïri.

Que és primer que et va venir al cap quan et varen proposar entrenar l’Athletic? Quan era un projecte acabat de crear.
Vaig pensar que era un repte molt interessant i que hem donaven l’oportunitat de fer d’entrenador al meu poble. Molta il·lusió i moltes ganes d’aportar el meu gra d’arena al nou projecte. El meu pensament era que l’equip, l’Athletic, hem venia com anell al dit. Sense ser arrogant pensava que no hi podia haver un altre entrenador millor que jo per dirigir i iniciar l’aventura.
Per quin motiu acceptares dirigir l’At. Montuïri?
Hi havia molts de motius. Primer, perquè era un equip de Montuïri, nou i iniciat de zero. Com a primer entrenador jo també començava de zero. Segon, el fet de ser un projecte de caràcter social, per fer poble, també era engrescador. Finalment, la gent que vaig trobar, Miquel Tous, Pep Tugores, Miquel Miralles que eren els que donaven la cara al començament i tots els joves de darrere transmetien una il·lusió boja per la idea.

Què sentires el 1r any quan vares ser l’únic en guanyar al campió (Son Verí)? Ha estat el millor moment dels 3 anys?
El Son Verí era un súper equip, els seus números espantaven. Més de cent punts, més de 100 gols a favor, cap partit perdut, jugadors amb molta classe, desplegant un futbol d’atac i un tracte de pilota exquisit. Era un dels darrers partits de la lliga i nosaltres lluitàvem per l’ascens. A nivell tàctic i mental vàrem preparar el partit a consciència. Com i on pressionar, com atacar, estratègia, etc. També vàrem visualitzar un vídeo de motivació a proposta d’un jugador de la plantilla. En definitiva, guanyar aquell partit va ser espectacular. Pel rival, per confirmar l’ascens, perquè «Es Revolt» estava ple com mai hi havia estat i pel sentiment que el projecte Athletic havia triomfat.

Tomeu Fullana ha estat al teu costat durant tot aquest temps, que ens pots dir d’ell?
En Tomeu té un lideratge innat. Dins el futbol o fora d’ell serà un gran dirigent. Crec que no hagués pogut tenir un col·laborador millor que ell. Durant aquests tres anys m’ha ajudat molt i aportat moltes coses. Un segon entrenador t’ha d’aportar altres punts de vista i t’ha de crear dubtes per poder decidir millor. A nivell personal hem creat una gran amistat.
Trobes que l’Athletic és un equip com qualsevol de la regional mallorquina?
És un club únic dins la regional i dins qualsevol categoria. El Pina en els seus inicis tenia una certa semblança. Equips de poble amb plantilla de jugadors 100% locals no en trobarem cap.

Com valoraries aquests 3 anys viscuts com a entrenador?
La valoració que faig d’aquests tres anys és molt bona. En l’àmbit competitiu cada any ens hem superat. El primer any vàrem assolir la tercera posició a la lliga i ascens, la segona temporada acabarem a la posició novena de la nova categoria i aquesta darrera hem acabat sisens. Com en totes les relacions hi ha moments de molt de plaer i satisfacció i moments de sofriment i delicats. Podria dir que l’Athletic m’ha fet sentir viu. M’he emocionat d’alegria, he plorat de tristor, he xalat com mai… En definitiva he viscut tres anys intensos.

Per què has decidit deixar d’entrenar l’equip de Montuïri?
No seria honrat amb jo mateix ni amb el Club si hagués decidit seguir. En Llorenç Miralles, president actual, apostava perquè continuàs. Estirar del carro desgasta i les forces cada any van disminuint un poquet i crec que l’equip necessita un entrenador ple d’energia. A més, tres anys pràcticament amb els mateixos jugadors a nivell de relació són moltíssims.

Que trobes que a Montuïri hagi desaparegut d’una manera tan pobre un equip amb més de 70 anys d’història? Del que tu vares jugar un grapat d’anys a 3a divisió.
La veritat és que sent nostàlgia de l’equip en el qual pràcticament sempre vaig jugar. Deu de futbol base i catorze o quinze al primer equip. Crec que el començament de la seva desaparició va començar quan el futbol base, per circumstàncies que tots coneixem, no es va poder mantenir. Quan jo era nin hi havia sentiment de club i la il·lusió era arribar al primer equip. Aquest referent es va perdre.
L’any que hi havia els dos equips del poble hi havia rivalitat?
A nivell futbolístic segur que no, nosaltres competíem a 3a regional i el C.E Montuïri a 3a divisió. Res a veure. A nivell institucional, tal vegada, per ser el club important del poble i gaudir de les mateixes condicions.

Quin és el teu referent futbolístic?
No et sabria dir un nom concret. M’agrada el futbol en general. Com entrenador, el Barça de Pep Guardiola per la innovació que va suposar la seva idea de joc.

Vols donar algun missatge al nou entrenador atlètic?
Crec que no fa falta. Amb la il·lusió, motivació, i ganes d’entrenar que té li anirà beníssim.

Per acabar t’agradaria afegir alguna cosa més?

Donar les gràcies a l’Athletic Club Montuïri pel tracte rebut durant aquests tres anys en els quals m’he sentit molt estimat. I també felicitar-te a tu, Miquel, per la difusió de la informació atlètica i per la tasca que dus a terme.

 

Miquel Mayol

 

Recuerda si eres entrenador, jugador, directivo de un club o de una federación, o estás relacionado de alguna forma con este maravilloso deporte y te gusta escribir y compartir las novedades y noticias de vuestra actividad deportiva, aquí puedes hacerlo gratuitamente y llegar a toda la comunidad.
deportebalear@gmail.com