Deporte Balear

Així com aquesta setmana hem disfrutat tots de saber el que va passar a un partit de cadets entre el St. Francesc i l’At. Balears, on es va viure un gest extraordinari pel que fa a l’educació esportiva i social del infants, un gest d’esportivitat i de companyerisme, que fa sentir a qualsevol orgullós de la feina d’un entrenador, a jo m’hi va fer sentir com a entrenador i educador que sóm.

Idò lluny d’això, m’ha tocat viure l’altra cara de la moneda, el meu equip jugava un partit, de  categoría juvenil preferent,(el partit no importa, a pesar de sentir-me molt ofès no vull personalitzar, només denunciar un fet.) tot anava amb normalitat, anàvem guanyant 0-2, quan a mitjan segona part una jugada ha canviat el signe del partit: ens disposavem a treure una falta quan un jugador meu ha estat agredit a l’estomàg i ha quedat estirat enterra, la pilota ha caigut a peus de l’altre equip i tot apuntava a que els jugadors l’anaven a tirar a fora, els meus jugadors s’han quedat quiets, quan de sobte, per desgracia, l’entrenador i l’ajudant de l’equip contrari s’han dirigit als seus jugadors dient: “No la tiréis fuera, no la tiréis fuera” la jugada ha continuat amb els meus jugadors mig aturats i sense marge de reacció,  el porter ha fet penal!

Jo no pens que sempre s’hagi de tirar la pilota fora, per això  hi ha un àrbit, però d’aquí a que un entrenador digui als seus jugadors que no la tirin fora hi ha un bon tros,  puc assegurar que la nostra actitut en cap moment ha estat de perdre temps( el delegat no ha sortit ni un sol pic per atendre cap jugador), tampoc  justific el fet que els meus jugadors s’hagin aturat i que el porter hagi sortit desconsolat i hagi fet penal, si fossin jugadors amb experiència no hauria passat, però sóm un filial, i l’unic objectiu és la formació, a diferència d’altres! (com a mostra dir que som l’equip que menys targetes ha vist a la categoría).  Però tot això queda a segon pla davant el fet que un cos tècnic digui al seu equip que continui una jugada amb un jugador estirat al terra, i que quan els he demanat explicacions s’han excusat dient que el jugador ja estava bé, i això que importa, el gest és igual de lleig sigui quin sigui el grau de mal del jugador,he sentit vergonya per ells, quin mèrit té aconseguir un gol així?, quin anàlisi futbolístic podrán fer d’aquest partit?, quina lliçó hauran après els seus jugadors, però bé també ès cert que a cadasqú el coneixen per les seves obres,   també pens que la situació era tan clara que l’àrbit ha estat el primer sorprès i no ha tengut temps d’aturar el joc quan la pilota ja ha estat a la nostra área.

I de tot se’n pot treure qualque cosa positiva, els meus jugadors avui han après molt, a pesar de perdre el partit, crec que els de l’altre equip no tant, però m’atrevesc a dir que en fred el senyor entrenador pensarà que el que ha fet no estava bé i ho podrà reconeixer davant els seus jugadors, els podrà dir que no val la pena guanyar a qualsevol preu i que si li torna passar dirà al jugador que tiri el penal fora, que mai més tornarà donar l’ordre de seguir una jugada amb un jugador contrari enterra en disposició de disputar la pilota i que entrenar a futbol base correspon a ensenyar justícia i valors eportius,que no se sent orgullós del que ha fet, si no és així, el col.lectiu d’entrenadors tenim un problema, ens ho hem de fer mirar, qualque cosa no va bé, ens estam equivocant amb el missatge, això no lleva que tots jugam per guanyar, no m’agrada perdre mai, les setmanes després de perdre no són agradables, però així no vull guanyar. Per sort aquesta notícia no tendrá tanta repercusió com la de la setmana passada a Son Fuster, però aquest és el problema, que quan es fa el correcte és noticía.
Pep M.T.

L.V.

Recuerda si eres entrenador, jugador, directivo de un club o de una federación, o estás relacionado de alguna forma con este maravilloso deporte y te gusta escribir y compartir las novedades y noticias de vuestra actividad deportiva, aquí puedes hacerlo gratuitamente y llegar a toda la comunidad.
deportebalear@gmail.com