Deporte Balear

“VOSALTRES SI VAREU FER CAMPIONS!!”

“EL SOMNI QUEDÀ AMB AIXÒ…UN SOMNI…”

Quarts de la fase l’equip, però l’afició fou la primera amb diferència!! L’equip no realitzà el millor joc que pot fer. Va ser una llàstima, una ocasió, qui sap si única, perduda per fer campions de Balears. Quan les coses del primer dia es posen en contra fa mal remuntar el vol, el segon dia un final agònic decantat cap als rivals, i el darrer el “colmo”, havíem de guanyar per la gent que va venir a veurer-mos, a animar-mos, i darrera derrota, no es va donar la talla.

ELS PARTITS…

DIVENDRES, JOAN CAPÓ 66 VS ALCÁZAR 89

El primer dia ja vàrem notar que les coses no anirien com a Calvià. Molt mal començament per part dels nostres. Amb un quart el desavantatge ja fou d’uns quinze punts. Els seus principals jugadors anotaven molt fàcilment. La nostra defensa fou desatenta i arribàrem tard la majoria d’ocasions. De totes formes cal esmentar que l’arbitratge fou casolà casolà, afavorint sempre l’equip l’amfitrió. La lluita era desigual, encara que el nivell de faltes sancionades fou equilibrat ells en realitat en cometeren moltes més. Al tercer quart aconseguírem gràcies al suport dels nostre públic acostar-mos al marcador, a uns 6 punts, nosaltres defensàrem millor i aconseguírem anotar. Però al darrer quart les forces començaren a minvar, i la concentració, a falta de 3 minuts perdíem de menys de 10 punts, però una inexplicable “pàjara” va provocar mals tirs i pilotes perdudes que acabaren en cistelles fàcils rivals. Així ens quedava un basquetaverage fatal.

DISSABTE, JOAN CAPÓ 63 VS C. D’ALCÚDIA 67

Fou el nostre millor dia sens dubte, però ni per aquestes. Ja ens havien guanyat a la fase de Mallorca, i aprenguérem dels errors d’allà. El partit fou molt disputat i fins als darrers segons no es va resoldre. Les diferències no foren superiors als 10 punts en cap moment. Tot seguia una lògica predeterminada, anotaven els principals jugadors dels equips, i les defenses intentaven aturar l’estratègia rival, en moltes ocasions s’aconseguí. Però els minuts de la veritat ells els jugaren millor, almanco més encertats. A falta de 18 segons possessió per nosaltres, dos a baix,  marcam jugada, però una mala lectura ens feu perdre la pilota i no tiràrem a cistella, ells encara anotaren una més abans del final. D’aquesta forma finalitzà l’encontre. La veritat que ens quedà molt mal gust de boca pel final. Alguns jugadors hagueren de contenir les llàgrimes. Entre el sentiment de decepció cap al nostre públic i aquest final, el moment fou tremendament trist. Aprofitam per donar l’enhorabona al Ciutat ja que foren els campions al final.

DIUMENGE, JOAN CAPÓ 69 VS SÓLLER 81

El diumenge només ens quedava defensar l’escut i donar una alegria als nostres “ultras” abans de tornar, que s’ho mereixien més que ningú. El partit començà estrany, la teoria deia que nosaltres érem millors, que teníem sed de victòria, però no es plasmava en el joc. Alts i baixos inexplicables, parcials de 10 punts a favor i seguidament un en contra de 12, un altre a favor i un altre en contra… No vàrem tenir rigor, alló s’havia de guanyar per… com fos!! Vàrem regalar un excés de cistelles fàcils, i nosaltres en canvi ens havíem de “currar” cada una. Al tercer quart ja no fórem capaços de retallar les distàncies com abans férem fàcilment. Els temps corria i no arribàvem. L’equip no fou conscient que no bastava el que es feia, que necessitàvem més, era com dir “segur que al final guanyam”, però el temps s’acabà i no reaccionàrem… A tot això, teníem molts de jugadors tocats i les lesions feren mal de bon de veres, tot plegat provocà el pitjor final possible. Novament jugadors visiblement emocionats, i públic una mica dessabut. Per tant cap victòria, 0 de 3, un desastre.

L’AFICIÓ…

Si s’hagués jugat un partit a les grades, vosaltres, els nostres, hauríeu guanyat de pallissa xaval!!! Vos puc assegurar que a molts dels jugadors se’ns varen posar els pels de punta en més d’una ocasió!! Fan mal els pèls quan estàs depilat…jejeje! Només podem tenir paraules d’agraïment per l’eternitat. Just veure papas, mamas, amics i amigues, les al·lotes, jugadors de la cantera, allà tots com si fóssiu un tot sol!! Un sol crit!! Increïble!! Amb la mateixa demanar disculpes perquè nosaltres no vàrem estar a la vostra alçada ni molt manco. Torn repetir, vosaltres si vàreu fer campions de Balears, fóreu l’enveja de tots els equips!!!. Esmentar que dúiem banderes, tambors, trompetes,…, de tot!! I no es varen aturar d’animar ni un segon!! Cantaren tot el repertori, i no una ni dues vegades, un espectacle!! Per llevar-se el capell. Eternament gràcies en nom de l’equip.

EL VIATGE DELS NINS…

Jo no vaig poder estar sempre amb la gent, però en acabar els partits corrensos vaig anar a estar amb ells. M’han dit que s’ho han passat d’allò més bé, una llàstima els resultats, però el viatge extraordinari. Molts em deien, “l’any que ve heu de tornar a jugar la fase que volem tornar…”, aquí encara em feia més ràbia i llàstima tot, ho veig complicat que es puguin repetir aquests moments… I jo deia, no sé ja ho veurem… Qui lo sà!

Divendres varen arribar, i directe cap al partit, arribaren just abans de començar, just apunt, com el “séptimo de caballeria”. La gent no sabia que passava, de sobte tant de renou, fantàstic! Després cap a l’hotel, soparet i a jeure que hi havia son. Alguns, pocs, els més valents sortiren a inspeccionar la zona, a veure si era segura, ho era. Sobretot el “Hawaiano” de davant l’hotel…

Dissabte, al matí fou el moment dels amistosos, jugàrem en contra dels equips base de l’Alcazar. Agraïr al club menorquí que fos possible això, especialment a Lluís, el seu coordinador. Tot anar bé, ningú es va fer mal… ejem… però de 6 partits en guanyàrem un!! jejeje… però ens ho passàrem mooolt bé!! Guanyaren les minis de na Gus i na Maria. Els altres equips foren les minis d’en Miquel, els infantils d’en Xisco i Soto, les infantils d’en Miquel, els cadets d’en Goiet, i les cadets d’en Jaume i na Paqui. Al migdia a dinar per Maó, amb una calor “agobiant”… i la piscina a 15 km!! Després arribà el segon partit, en acabà cap a l’hotel, devers les 21:00 sopàrem. Al vespre, els més grandets sortírem una estoneta, més que res per veure si el Hawaiano encara era allà mateix, efectivament, ni un pèl es va moure… Aquell dia a més jugàrem uns bolos, a una de les partides jugava “Dios”, sí, l’omnipresent, però res, la partida fou arrassada per en Jaume “Karaoke” Maimó (vaja una pallissa, creiem que té una bolera a casa seva…).

Diumenge, darrer dia, ens aixecàrem prestet, partit a les 10:00. Després del partit a la fi piscinaaa!!! Era més que necessària. Uns bons capfigos!! Després dinar a l’hotel, siesta i més aigua… Aigua n’hi hagué per tot, però per tot… Si algú vol més informació sobre això que ho demani, no podem escriure res aquí, no fos cosa que ens pillin els de l’hotel,…
A les 18:00 partírem cap a Ciutadella, allà poguérem passejar una estoneta curta, però férem una visita guiada per les principals zones d’events de les festes de Sant Joan (es Born, ses voltes, es Pla …). Després 4 compres als souvenirs de l’escala i cap al barco!! Al barco nervis amb la màquina dels tiquets per a comprar al bar, més nervis amb el camarer malsufrit del bar, els panets més eixuts del món (ni una gota d’oli), crits i renou, gent que roncava, ja, difícil d’entendre, vici a les taules amb gent que jugava a “truc”, retruc!!, ou, perdó, i gent que va mig perdre el carnet!! Eh, terremoto!! jejeje… A la fi arribàrem a Mallorca, molt llarg el camí de tornada, la majoria esquinyats, molts dormiren, alguns entraren a les seves cases amb els ulls clucs, no ho entenc,…, i el dilluns per a molts el més llaaarg de l’any!! No passaven les hores de cap manera!!

En resum, poc temps de descans i mooolta bauxa, d’això es tractava!!

EL VIATGE DELS PAPIS…

No sabem massa cosa. No ens han informat gaire. Si sé que es varen fer més de dues calderetes, i més de dues pomadetes…

* No puc acabar sense tornar a donar les gràcies a tota la afició que va venir. I a la gent que feu possible això, especialment a n’Agustina que s’encarregà casi de tot, també als monitors que l’acompanyaren: Xisco Mas, Jaume Maimó, Maria Adrover, Paqui, Antònia Sunyer, Goiet, Soto i Jaume. També a n’en Miquel que organitzà previ viatge, encara que no assistí.

* Si m’he estès massa perdonau, i les coses que no vos he contat… es podria fer un llibre per capítols. Però bé, tot el que es pot contar està aquí… Haguéssiu vengut!!

* Supòs que prest penjarem fotos del viatge a la web del club.

GRÀCIES PER TOT, A TOTS!! TENIM UN DEUTE AMB VOSALTRES!!

UN… DOS… TRES… HAWAIANO!! I CONYAC!!

Recuerda si eres entrenador, jugador, directivo de un club o de una federación, o estás relacionado de alguna forma con este maravilloso deporte y te gusta escribir y compartir las novedades y noticias de vuestra actividad deportiva, aquí puedes hacerlo gratuitamente y llegar a toda la comunidad.
deportebalear@gmail.com